VAMPIRS

Selecciona:

El Vampir original

Com tornar-se un Vampir

Les habilitats m�s comunes

Tipus de Vampirs

Com matar un Vampir

Informaci� de la web i gifs animats

�

�

�

El Vampir original

Les llegendes de vampirs es van originar de est a oest en companyia de les caravanes al llarg de la ruta de la seda pel Mediterrani. D'all� es van estendre a �sia i despr�s a les terres Eslaves. Els mites estaven origin�riament m�s estretament associats amb Iran, aleshores van emigrar entorn al segle VIII, a on s�n ara.

Quasi quan van arribar, el proc�s de cristianitzaci� va comen�ar i les llegendes de vampirs van sobreviure com a mites.

M�s tard, els gitanos van emigrar desde el nord fins a l'oest de la �ndia, i all� els seus mites es van mesclar amb els del poble Eslau. Els gitanos van arribar a Transilvania abans que Vlad Dracula naix�s al 1431. El vampir all� era un fantasma de una persona morta, que en la majoria dels casos havia set una bruixa, mag, etc.

Hi ha certes coses que els diferencien de un �sser viu, com per exemple que no pot projectar cap tipus d'ombra i tampoc es pot veure en un mirall. A m�s, els vampirs poden canviar de forma, com per exemple en la de una rata-pinyada, i aix� ning� el pot capturar.

Al comen�ar un nou dia, els vampirs tenen que dormir en els seu ta�ts ja que els raigs del sol els matarien, per� per la nit desperten morts de set. La forma m�s comuna de menjar, �s volant per una finestra en forma de rata-pinyada, i aleshores mossegar-li el coll a la v�ctima i xuclar-li tota la sang. Els vampirs no poden entrar en una casa sense ser invitats, per� quan tenen el perm�s, poden entrar tant sovint com ells vulguin.

El vampir �s perill�s no nom�s perqu� mata a les persones, sin� perqu� despr�s les seves v�ctimes es converteixen en vampirs.

�

Com tornar-se un Vampir

Animal: Si una persona es mor, i un animal (normalment un gat) salta per sobre del cos abans de ser enterrat, la persona pot arribar a ser un vampir. A Rumania aix� es pot curar posant un tros de ferro a la m� del cad�ver.

Color del cabell: En la mitologia grega era com� que persones pelrojes, despr�s de la mort, es convertissin en vampirs. Aix� �s per la creen�a que Judes Iscariot tenia el cabell roig.

Altres maneres: su�cidi, ser mag o bruixa, ser el set� fill, ser mossegat per un vampir, beure sang de vampir, la v�ctima de un assassinat sense venjar, i per no rebre un enterrament propi.

�

Les habilitats m�s comunes

Transformaci�: La majoria de vampirs s�n capa�os de transformar-se en un animal, que normalment �s una rata-pinyada, una rata, un llop, una aranya o un corb. Molts vampirs poden transformar el seu cos fins i tot en un n�vol de boira.

Energia: Tots els vampirs tenen una gran for�a, i tamb� tenen tots els sentits el doble de desenvolupats que els dels humans.

Ta�t: Tots els vampirs tenen que dormir en un ta�t durant el dia. Origin�riament es va fer el ta�t perqu� els animals no poguessin tocar els cossos.

La llum del sol: Tots els vampirs s�n molt sensibles als raigs solars, i fins i tot n'hi ha que poden morir. En la novel�la de Bram Stoker "Dracula" , ell no era afectat.

S�mbols religiosos: En la majoria dels casos el s�mbol no �s suficient per danyar a un vampir, per que tingui efecte el portador del s�mbol, com per exemple la creu cristiana, t� que tenir fe en aquest.

Cap reflex: els vampirs no es poden veure en els miralls. La ra� �s que els vampirs estan morts i no tenen cap �nima. M�s tard es va poder comprovar que els vampirs tampoc sortien a les fotografies.

Aigua corrent: Els vampirs no poden creuar l'aigua en funcionament, com per exemple rius.

�

Tipus de Vampirs

Asanbosam: �s un vampir afric�. S�n vampirs normals, nom�s que ells tenen ganxos en lloc de peus. Mossegant a les seves v�ctimes amb el dit polze.

Baital: �s un vampir indi. La seva forma normal �s meitat home meitat rata-pinyada, i fa 50 cm d'altura.

Ekiminu: �s meitat vampir meitat fantasma. S�n naturalment invisibles i s�n capa�os de posseir als humans. Es poden destruir per exorcisme.

Katalkanas: �s un vampir com qualsevol altre, per� nom�s es pot matar fent-li un tall al cap o banyar-lo amb vinagre bullit.

Krovpijac: �s un vampir b�lgar. S�n molt iguals als vampirs normals, per� es diferencien perqu� tenen un sol orifici nasal, i una llengua punxeguda. Es poden immobilitzar, posant roses al voltant de les seves tombes.

Rakshasa: �s un vampir indi amb superpoders sent tamb� un mag. Normalment tenen aspecte hum�, per� amb alguna part del cos d'animal, normalment tigre. Es pot destruir exposant-lo a la llum del sol.

Strigoiul: �s un vampir rom�, i �s igual als altres, per� es diferencia perqu� li agrada atacar en manades. Es pot matar posant-li un all a la boca o arrancant-li el cor.

Succubus: �s un vampir europeu. S'alimenta amb relacions sexuals amb la v�ctima, xuclant-li l'energia sexual. Poden simular l'aparen�a d'altres persones. Sovint, visiten a la v�ctima m�s d'un sol cop.

Vlokoslak: �s un vampir servi. Normalment porten roba blanca, i es poden transformar en cavalls o xais. Es pot matar tallant-li un dit del peu, o clavant-li la ungla al coll.

Upierczi: �s un vampir rus. Tenen una punxa a sota de la llengua en comptes de tenir les dents punxegudes. Es poden matar molt f�cilment, ja que estan actius de dia i de nit, i de la seg�ent manera: cremant-los.

�

Com matar a un Vampir

Estaca de fusta: enterrar una estaca en el cor �s tant com� com la sensibilitat a la llum del sol. Unes llegendes diuen que l'estaca te que ser de un tipus especial de fusta, per� m�s tard es va comprovar que qualsevol fusta era eficient. La ra� d'aquesta creen�a, �s que el cor �s una font de vida, i al ser danyat el vampir es mor.

Decapitaci�: El cervell �s una altre font de vida, i si se li talla el cap a un vampir, es mor com qualsevol altre persona.

Foc: Cremar el cos, pot ser un m�tode molt com� i casi universal de matar un vampir.

Miralls: Es pot matar a un vampir exposant-lo directament entre dos o m�s miralls.

Aigua corrent: Els vampirs no poden creuar l'aigua en funcionament, com per exemple els rius, sent aquesta una forma segura de matar-los, per exemple posar el seu cos en un riu un cop decapitat.

Enterrar-lo cap per vall: Si se sospita de que alg� pot ser un vampir, la millor manera de descobrir-ho �s enterrar-lo cap per vall.

Gos amb ulls d'�ngel: La millor manera de fer venir a un vampir �s amb un gos negre on en el seu cap hi hagi dibuixats dos ulls de color blanc.

La meva col�lecci� de Gifs Animats:

Ets el visitant n�:�� Count.cgi (522 bytes)

Creada per Manel Vergara. P�gina feta per ser visualitzada amb Internet Explorer 4.0

Flama2.gif (28560 bytes)Flama2.gif (28560 bytes)Flama2.gif (28560 bytes)Flama2.gif (28560 bytes)Flama2.gif (28560 bytes)